Conceptes sobre la Llengua

Durant la classe d'avui hem parlat o més bé s'ha plantejat de forma conceptual els diferents temes que es tractaran al llarg d'aquesta assignatura.
De forma general hem visionat la procedència d'una llengua, els elements que la composen, el grup al qual pertany, els diferents punts de vista des dels quals podem estudiar una llengua i l' ús que li donem.
Hem fet un retrocès, i centrant-nos en el cas de la llengua catalana hem realitzat un repàs històric des de els primers textos escrits sorgits durant els segles XII-XIII: un fragment d'una traducció del Forum Iudicum, el codi de lleis visigòtiques i un recull de sermons conegut amb el nom d'Homilies d'Organyà; passant per citar  la vida del mallorquí Ramón Llull qui és considerat un dels creadors del català lliterari i un dels primers a fer servir una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, científics i tècnics, a més de textos novel·lístics; fins avançar una mica més en el temps i arribar al segle XV, conegut com el segle d'or, sobretot en quant a la literatura catalana.
També hem realitzat una reflexió sobre la relació que presenta la llengua amb la societat, com pot influenciar la parla segons la procedència geogràfica o variant de la persona (això manté una estreta relació amb el text comentat en la darrera classe) i quan i com es produeix un conflicte llingüístic quan diverses llengues entren en contacte.
Basant-nos en les qüestions sociolingüístiques que ens va proporcionar Helena hem parlat sobre les diferents tipologies que hi ha de bilingüisme, segons l'ús que se li dona hi ha qui considera que s'és parlant de llengua catalana, per exemple, si s'usa habitualment, si s'ha adquirit desde petit inclús si es pensa en aquesta llengua; per contra,hi ha qui considera un catalanoparlant a aquell que és capaç de comunicar-se mínimament amb aquesta llengua.
Personalment penso que les societats no són bilingües, ho són els individus, que poden arribar a parlar tantes llengües com existeixin.

El nom de la llengua

Quina és la nostra llengua? Eivissa, Institut d'Estudis Eivissencs, 1984

El que reflexa aquest text és que tot i existir variants dialectals, que no són més que variants geogràfiques, el idioma que definex aquestes variants és únic, genèric, pròpi i precís. Referit a l'escrit en concret parla del Català, que neix a Catalunya, d'aquí la seva denominació, però que s'ha estès a diferents zones, amb la seva parla específica i característica. Això pot fer-nos oblidar la procedència o el nom general de la llengua que estem parlant.


Ecolingüistes, Bernat Joan i Marí

Segons Bernat Joan i Marí, cada llengua és una visió del món, per tant si es perd una llengua també perdem aquesta visió del món, una petita part de la humanitat i un tret cultural determinat en una societat.
Ens parla del paper d'un Ecolingüista, nom per a mi desconegut fins aleshores, que vetlla per el manteniment de la diversitat llingüística respectant la biodiversitat sobre la terra.



Conclusió, què he après?

Considero que totes dues lectures són de caràcter reflexiu, potser, llegint els textos trobes coherència en tot el que és diu, però si bé és cert que fins ara no m'havia parat a reflexionar sobre la possible desaparició d'una llengua o sobre el conflicte de la procedència d'una llengua determinada que presenta diferents dialectes segons qui la parla.
Així doncs, és important respectar la diversitat llingüística i mantenir els grans valors socioculturals que ens envolten.