El nom de la llengua

Quina és la nostra llengua? Eivissa, Institut d'Estudis Eivissencs, 1984

El que reflexa aquest text és que tot i existir variants dialectals, que no són més que variants geogràfiques, el idioma que definex aquestes variants és únic, genèric, pròpi i precís. Referit a l'escrit en concret parla del Català, que neix a Catalunya, d'aquí la seva denominació, però que s'ha estès a diferents zones, amb la seva parla específica i característica. Això pot fer-nos oblidar la procedència o el nom general de la llengua que estem parlant.


Ecolingüistes, Bernat Joan i Marí

Segons Bernat Joan i Marí, cada llengua és una visió del món, per tant si es perd una llengua també perdem aquesta visió del món, una petita part de la humanitat i un tret cultural determinat en una societat.
Ens parla del paper d'un Ecolingüista, nom per a mi desconegut fins aleshores, que vetlla per el manteniment de la diversitat llingüística respectant la biodiversitat sobre la terra.



Conclusió, què he après?

Considero que totes dues lectures són de caràcter reflexiu, potser, llegint els textos trobes coherència en tot el que és diu, però si bé és cert que fins ara no m'havia parat a reflexionar sobre la possible desaparició d'una llengua o sobre el conflicte de la procedència d'una llengua determinada que presenta diferents dialectes segons qui la parla.
Així doncs, és important respectar la diversitat llingüística i mantenir els grans valors socioculturals que ens envolten.