miércoles, 13 de abril de 2011

L'acollida

Durant la sessió d'avui hem realitzat un anàlisi constructiu sobre la visita de la Yolanda Bonet, aspectes a destacar:

- Explicació sobre la normalització lingüística dels nouvinguts, es mostra la llengua i la seva cultura.
- Explicació sobre l’aprenentatge de diferents cultures.
- Concloure que gràcies a les entrevistes prèvies es coneixen més als nouvinguts.
- Explicació dels passos que es segueixen abans d’arribar a l’escola i l’esforç que els suposa
- S’ha parlat del caràcter afable de la Yolanda i la actitud d’entrega que va mostrar respecte el tema.

Bé aquests són alguns conceptes que es van tractar i aclarir durant la seva visita.

D’altre banda hem comentat alguns aspectes importants del llibre “L’acollida”. S’ha parlat d’actituds, procediments i conceptes.
En quan a actituds s’han destacat diversos aspectes que son necessaris e imprescindibles per tractar l’acollida, els detallo a continuació:

- Actitud humana intrínseca
- Protocols d’intervenció
- Implicació de tota la comunitat educativa
- Gaudir del tracte amb les persones
- Acceptar als altres tal com són
- Afrontar la diversitat.


D’altre banda hem comentat una frase molt interessant que diu:

“ Un bon professor pot canviar el destí d’una persona”

El llibre la cita com a afirmació, potser seria més aviat una interrogació... es possible, SI, però NO és freqüent. Actualment existeixen molts factors que poden influir e intervenir en la vida de l’infant, l’educació ja no és l’única institució que educa al petit, que l’orienta i el guia. La família, l’entorn, inclús la societat també juga un paper essencial en la vida d’aquest.

miércoles, 6 de abril de 2011

Visita de Yolanda Bonet

Avui no he pogut assistir a la sessió de la Yolanda Bonet, demano disculpes.
Per la meva part he estat consultant el PALIC, tema sobre el qual feia la xerrada la Yolanda.

Com podem definir el PALIC?

Com a un Plà d'Acolliment Lingüístic i cultural. Conjunt de mesures que la Conselleria d'Educació i Cultura proposa per donar una resposta a la nova situació que suposa l'increment a les aules d'alumnat de procedència estrangera.

He trobat una presentació en Power Point, per part de la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern Balear, que trobo molt interessant per a compartit ja que resum de forma esquemàtica el concepte que tracte el PALIC.

PALIC

Diverses activitats

Avui hem iniciat la classe realitzant un anàlisi constructiu sobre la visita d’en Bernat Joan, ens hem agrupat i hem comentat durant uns 20 minuts aquells aspectes més destacables de la sessió, tot seguit hem fet una posada en comú.
El nostre grup ha destacat el fet de fer-nos reflexionar sobre diversos aspectes (per exemple el tema de la societat miemtitzada), d’aclarir-nos algunes qüestions que ens provocaven dubtes (tals com el concepte de “Països Catalans”, conflicte del País Basc, etc.), em fet èmfasi en la seva última proposta  de les cinc idees que comento en la darrera publicació, etc.
D’altre banda hem realitzat una breu introducció al llibre de: “L’acollida” Ed.Eumo on s’han llegit alguns fragments d’aquest i, per finalitzar em tractat aspectes diversos del PALIC.

Com definim el terme d’acollida?

Actitud humana respecte als altres (intrínseca al món educatiu). És un concepte bàsic per a l’ensenyament ja que fomenta l’autoestima. Així doncs una persona no aprèn si no es sent acollit.

Quines característiques defineixen aquest terme?

-         Actitud humana intrínsecament educativa.
-         Igualtat en el domini de les competències instrumentals bàsiques.
-         Desenvolupament de pràctiques formatives i informatives per desenvolupar l’autonomia.
-         Implicació de tota la comunitat.


Per a finalitzar hem compartit un text de Ben Jelloun , col·laborador regular del diari Le Monde.
Les seves narracions evoquen a una constant reflexió sobre les possibilitats de narrar apropant-se als relats orals i a la poesia.

Visita d'en Bernat Joan

Avui hem pogut conèixer en persona en Bernat Joan, la sessió s’ha tractat d’una manera lleugera i amenitzada, hem pogut resoldre algunes de les qüestions que prèviament havíem el.laborat.
A l’inici de la sessió, en Bernat ens ha efectuat una petita introducció, parlant del concepte d’actituds lingüístiques dins l’ensenyament, que té a veure amb l’educació.
Sebastià Serrano (lingüista català) comenta que de cara a l’aprenentatge un 70% son les actituds (positives) i l’altre 30% restant són les capacitats.
Com a conclusió comenta que: “les persones que volen aprendre alguna cosa, l’aprenen.”(motivació, voluntat d’aprendre).
Ens nombra l’actual sociolingüista europeu viu més importat, en Collins Williams.
D’altre banda tracte la situació sociolingüista complexa que actualment pateix Eivissa.
Fa 50 anys es podia considerar que existia una única llengua (monolingüisme), el fenomen diglòssic estava present (per l’aprenentatge progressiu del castellà), es considerava una illa preturística i preindustrial.
Actualment, no es pot dir que ens trobem davant uns situació de bilingüisme ni de diglòssia, perquè? És cert que predominen dues llengües: el català i el castellà, no obstant, a la vegada, hi ha més de 150.000 àrabs, més de 100.000 bereber, més de 60.000 portuguesos, més de 60.000 romanesos, etc, d’altre banda la illa és considerada totalment turística i estem en un període postindustrial.

Aquest argumentari exposat és el que fa que en Bernat Joan afirmi que la situació actual de l’illa és de gran complexitat.

Una reflexió que ha deixat oberta és: “les coses que es conceptuen com a “naturals”... ho són en realitat? D’on neixen?”

A continuació s’han plantejat diverses qüestions per part dels estudiants tals com:
- La situació actual que presenta l’euskera, llengua no romànica i una de les més antigues d’Europa.

- La problemàtica de la denominació de “Països Catalans”, per què no territoris catalanoparlants?
Explica que es tracta d’una terminologia empleada anys enrere, una invenció de Sr.Benvingut Oliver en 1834. No obstant afegeix que: “La llibertat és molt més important que el català i els Països Catalans”.

Ens ha parlat del CELROM, Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries on es publiques els resultats sobre la tria d’una llengua en la qual es vol estudiar.
No obstant, en Bernat torna a fer una petita reflexió en veu alta que a mi particularment em fa pensar, diu: “A vegades triar és no triar”
Per què diu això? Perquè evidentment, si no coneixes la llengua que voldries triar, no la triaràs.
D’altre banda també pregunta el perquè es parla del català com a una imposició? Perquè el sentim així?
Comenta que al llarg de tot un dia patim milers de imposicions i que, no obstant, casi bé ni ens adonem, les tenim assimilades i acceptades, així doncs, que passa amb el català?


Per a finalitzar la sessió ens proposa un exercici, sota el meu punt de vista molt interessant, diu que exposem 5 idees (pròpies) que creiem que ningú o la majoria no hi estaran d’acord amb aquestes.
Per què creu interessant fer aquest exercici? Perquè diu que actualment ens trobem en un situació “d’acomodació social”, on l’individu manifesta opinions majoritàries i no propies.

Qüestions sociolingüístiques II

Durant la sessió d’avui hem acabat de comentar les qüestions sociolingüístiques del dossier.
Avui hem tractat diversos aspectes tals com: la possibilitat d’inevitabilitat de substitució lingüística, fases que es donen durant aquest procés de substitució, la situació actual en la qual es troben els Països Catalans, hem parlat de Vicent Aracil, que és un sociolingüista valencià que va establir les bases de la sociolingüística als Països Catalans, de Bibiloni, que és un lingüista i professor d’ universitat a les Illes Balears...
D’altre banda, també hem comentat els diversos models lingüístics que actualment tenim a Europa que són tres: el model igualitari, com és el cas de Suïssa ( on totes les llengües són considerades com a pròpies i oficials de l’Estat), el model desigualitari sense reconeixement a la diversitat, com és el cas de Grècia (on només es reconeix una llengua com a pròpia tot i havent-hi diversitat lingüística) i per últim tenim el model desigualitari amb reconeixement a la diversitat, que seria un model intermedi, parlaríem per exemple del cas d’Espanya ( on no reconeixen la plena igualtat legal tot i que reconeixen la diversitat lingüística i cultural).

Fins aleshores no coneixia el terme blaverisme, que és una terminologia la qual s’utilitza per a diferenciar-se d’altres moviments que, igualment s’autoproclamen valencianistes tot i tindre característiques de fons ben diferents.

Què entenem per secessionisme lingüístic? És un dels conceptes també apresos.
És una actitud que vol separar una varietat lingüística de la llengua a la qual pertany normalment, per tal de fer considerar aquesta varietat com una llengua distinta.

Durant la propera sessió podrem tractar tota mena de dubtes amb Bernat Joan, autor d’aquestes qüestions i autor també del llibre “Normalització Lingüística”.

SESSIÓ PROJECTE MUT


"La actuación de Projecte Mut abrirá esta noche en Can Ventosa la cuarta edición del encuentro internacional de literatura Ibiza Port Mediterrani del Llibre, que será inaugurada por la alcaldesa de Vila, Lurdes Costa. En realidad, el encuentro comenzó el jueves pasado con la conferencia del poeta menorquín Ponç Pons en la biblioteca del Museo Arqueológico, reconocido por el Govern como escritor del año 2011 en la Comunitat.
siete poetas presentarán el disco ´Poèsica´ de Projecte Mut: Nora Albert, Carme Balanzat, Iolanda Bonet, Julio Herranz, Antoni Marí, Jean Serra y Pau Sarradel. Primero leerán sus poemas y luego presentarán, en grupo, la versión musical.
El objetivo principal del encuentro es trasladar la cultura a la calle, para lo que se contará con la participación de personas relevantes del mundo de la literatura, como Jorge Eduardo Benavides. Los asistentes a las conferencias podrán escuchar a expertos que analizarán la obra de Jorge Luis Borges y del premio Nobel Mario Vargas Llosa."

Vaig tenir la sort de poder assistir a aquest magnífic esdeveniment, on es combinaven la poesia i la música, on inicialment s’efectuava la lectura d’una de les obres de Jorge Luis Borges i a continuació aquesta era interpretada musicalment per Projecte Mut.
No havia escoltat res d’ells fins aleshores i haig de dir que em van encantar

Adjunto una de les seves peçes musicals que trobo interresssant per a compartir amb vosaltres.