GRUP 1: Victoria Cubero, Tanit Blanco, Esther Martínez, Marina Juan R. i MªIsabel Sánchez.
TEMA: La benedicció de Babel
GRUP 2: Vicent Planells, Paula Torres i Vanessa Sayagés
TEMA: Cada llengua és un món
GRUP 3: Laura Fernández, Matilde Ballester i Natalia Torres
TEMA: La llei del silenci
A trets generals: He trobat les presentacions poc dinàmiques. Alguns membres dels grups han donat l'esquena durant l'exposició ja que necessitaven llegir el power point i, en general, ha mancat sintetizar els conceptes a expossar.
D'altre banda, les activitats o jocs proposats han estat interessants, hem après algunes cançons populars de les Illes i hem participat activament en les activitats proposades pels nostres companys.
miércoles, 18 de mayo de 2011
lunes, 2 de mayo de 2011
Comentari de text - Juli Palou i Montesrrat Fons
ACTITUDS DELS DOCENTS DAVANT LES NOVES SITUACIONS ESCOLARS MULTICULTURALS I MULTILINGÜES: QÜESTIONS RECURRENTS
Juli Palou
Monsterrat Fons
Seguint la línia de l’article anterior, la llengua i cultura dels instituts catalans s’ha vist modificada durant els últims anys degut als canvis social, econòmics i demogràfics així doncs és necessari replantejar l’enfocament que fins aleshores existia per tal de poder arribar a tots els infants i fer-los partícips, que es sentin integrats i rodejats d’afecte.
En aquest article ens trobem que gràcies a la interpretació i opinió debatuda de diversos mestres sobre el fet d’integració a les aules de nouvinguts , ha estat possible obtenir opinions basades en experiències dins les aules i per tant certes i properes les quals permeten fer-nos una idea sobre l’actual problemàtica existent.
Així doncs, segons els debats realitzats i l’anàlisi d’aquests sorgeixen algunes qüestions: el fet de saber com mantenir la diferència com a riquesa i com a valor educatiu dins les aules sense que afecti a la llengua i cultura present, és a dir com aconseguir un equilibri? Una de les mestres entrevistades comenta que el temps i la negociació son dos conceptes claus, no obstant, també es cita a Biesta (2006) qui adverteix que no es possible analitzar, descriure i conceptualitzar la diversitat de forma neutral. Apunta que la diversitat i la diferència no son perspectives coincidents per tractar la pluralitat cultural i lingüística. Ja que diversitat és un terme globalitzador a partir del qual es generen variacions culturals i, diferència parteix de la base de que som diferents, així doncs comenta que: “conèixer l’altre no és una condició necessària i suficient per establir-hi una relació”.
Es tracten dos conceptes, considerats extrems, sobre la diferència, els quals dificulten l’acceptació d’aquestes diferències dins les aules, d’una banda la marginació i d’altre l’excés d’innocència, segons algunes mestres, que mantenen una postura central consideren que el que és important és “atendre les maneres de fer de l’altre i, al mateix temps, la necessitat de coordinar-se a nivell de centres educatius.”així com “trobar normes compartides, maneres de fer que siguin enteses per tothom i que siguin respectades”
Una altres qüestió que es planteja és el fet d’atendre els nouvinguts dins o fora de l’aula, en realitat aquest conflicte, que es dona molt sovint i presenta diverses opinions, té difícil solució. Així doncs, davant la discrepància de diversos docents tenim els que son
partidaris de tractar els nouvinguts de manera separada, fora de l’aula ja que consideren que no poden seguir el ritme general, que s’avorreixen i senten que estan perdent el temps, això, per tant, els hi provoca desmotivació. D’altre banda tenim els que consideren que els nouvinguts haurien d’ integrar-se a l’aula de manera permanent, sense agrupar-los com a diferents, sense excloure’ls del grup, i per últim tenim docents que pensen que seria favorable que existís un punt mig, és a dir el fet de que estiguessin fora per aprendre no obstant també a dins, amb l’ajuda dels propis companys, per sentir-se integrats i com a un més.
Finalment es planteja el desequilibri actual entre la llengua catalana i la castellana. S’observa que el català és empleat dins l’aula no obstant, la llengua de comunicació a l’escola és el castellà, perquè? Es valora la hipòtesis de que potser s’ha prestat poca atenció als usos orals i a altres varietats de la llengua en situacions informals.
Com hem comentat arrel de la lectura d’en Joan Bernat, tenim una certa tendència, probablement per prejudicis establerts o també pot venir donat per una qüestió de fer-se entendre, de canviar d’idioma quan un estranger es dirigeix a un catalanoparlant, passant del català al castellà, per tant existeix una certa acomodació al castellà.
D’altre banda s’observa dins les aules que certs nens presenten reticències a l’hora d’expressar la seva llengua d’origen o inclús de parlar sobre aspectes culturals del país de procedència, sembla ser que per a ells, si han sofert unes condicions particulars negatives i la imatge pròpia que tenen no és gaire favorable prefereixen passar desapercebuts i d’aquesta manera no diferenciar-se dels seus companys.
Per tant és molt important, com a docents, mostrar un gran interès, real, per aprendre coses d’altres cultures, involucrar als nens i fer que es sentin agust.
Juli Palou
Monsterrat Fons
Seguint la línia de l’article anterior, la llengua i cultura dels instituts catalans s’ha vist modificada durant els últims anys degut als canvis social, econòmics i demogràfics així doncs és necessari replantejar l’enfocament que fins aleshores existia per tal de poder arribar a tots els infants i fer-los partícips, que es sentin integrats i rodejats d’afecte.
En aquest article ens trobem que gràcies a la interpretació i opinió debatuda de diversos mestres sobre el fet d’integració a les aules de nouvinguts , ha estat possible obtenir opinions basades en experiències dins les aules i per tant certes i properes les quals permeten fer-nos una idea sobre l’actual problemàtica existent.
Així doncs, segons els debats realitzats i l’anàlisi d’aquests sorgeixen algunes qüestions: el fet de saber com mantenir la diferència com a riquesa i com a valor educatiu dins les aules sense que afecti a la llengua i cultura present, és a dir com aconseguir un equilibri? Una de les mestres entrevistades comenta que el temps i la negociació son dos conceptes claus, no obstant, també es cita a Biesta (2006) qui adverteix que no es possible analitzar, descriure i conceptualitzar la diversitat de forma neutral. Apunta que la diversitat i la diferència no son perspectives coincidents per tractar la pluralitat cultural i lingüística. Ja que diversitat és un terme globalitzador a partir del qual es generen variacions culturals i, diferència parteix de la base de que som diferents, així doncs comenta que: “conèixer l’altre no és una condició necessària i suficient per establir-hi una relació”.
Es tracten dos conceptes, considerats extrems, sobre la diferència, els quals dificulten l’acceptació d’aquestes diferències dins les aules, d’una banda la marginació i d’altre l’excés d’innocència, segons algunes mestres, que mantenen una postura central consideren que el que és important és “atendre les maneres de fer de l’altre i, al mateix temps, la necessitat de coordinar-se a nivell de centres educatius.”així com “trobar normes compartides, maneres de fer que siguin enteses per tothom i que siguin respectades”
Una altres qüestió que es planteja és el fet d’atendre els nouvinguts dins o fora de l’aula, en realitat aquest conflicte, que es dona molt sovint i presenta diverses opinions, té difícil solució. Així doncs, davant la discrepància de diversos docents tenim els que son
partidaris de tractar els nouvinguts de manera separada, fora de l’aula ja que consideren que no poden seguir el ritme general, que s’avorreixen i senten que estan perdent el temps, això, per tant, els hi provoca desmotivació. D’altre banda tenim els que consideren que els nouvinguts haurien d’ integrar-se a l’aula de manera permanent, sense agrupar-los com a diferents, sense excloure’ls del grup, i per últim tenim docents que pensen que seria favorable que existís un punt mig, és a dir el fet de que estiguessin fora per aprendre no obstant també a dins, amb l’ajuda dels propis companys, per sentir-se integrats i com a un més.
Finalment es planteja el desequilibri actual entre la llengua catalana i la castellana. S’observa que el català és empleat dins l’aula no obstant, la llengua de comunicació a l’escola és el castellà, perquè? Es valora la hipòtesis de que potser s’ha prestat poca atenció als usos orals i a altres varietats de la llengua en situacions informals.
Com hem comentat arrel de la lectura d’en Joan Bernat, tenim una certa tendència, probablement per prejudicis establerts o també pot venir donat per una qüestió de fer-se entendre, de canviar d’idioma quan un estranger es dirigeix a un catalanoparlant, passant del català al castellà, per tant existeix una certa acomodació al castellà.
D’altre banda s’observa dins les aules que certs nens presenten reticències a l’hora d’expressar la seva llengua d’origen o inclús de parlar sobre aspectes culturals del país de procedència, sembla ser que per a ells, si han sofert unes condicions particulars negatives i la imatge pròpia que tenen no és gaire favorable prefereixen passar desapercebuts i d’aquesta manera no diferenciar-se dels seus companys.
Per tant és molt important, com a docents, mostrar un gran interès, real, per aprendre coses d’altres cultures, involucrar als nens i fer que es sentin agust.
Comentari de text - Artur Noguerol -
ENSENYAR LLENGUA EN UNA SOCIETAT MULTILINGÜE
Artur Noguerol
Actualment ens trobem davant una situació interessant i alhora preocupant, tal com indica l’article, ja que existeix una complexitat i diversitat social i això provoca que s’hagi de replantejar l’ensenyament de la llengua.
S’ha creat un nou Pla, anomenat Pla LIC (Pla per a la llengua i la cohesió social) que té com a objectiu general potenciar i consolidar la cohesió social, l’educació intercultural i la llengua catalana en un marc plurilingüe, no obstant, ho fa des de una perspectiva globalitzadora, en un context general.
Quins son els factors que intervenen en aquesta diversitat i complexitat social? Alguns creuen que el tema del bilingüisme i la immigració són els màxims responsables d’aquests canvis, no obstant, el pla LIC amplia aquest plantejament i afegeix factors de caire econòmic, tecnològic i de caràcter relacional.
Així doncs, davant aquest plantejament sorgeixen dues qüestions, d’una banda és necessari prendre consciència de la complexitat actual de la societat, d’altre banda tenir una perspectiva globalitzadora, és a dir: “mirar en conjunt la comunitat educativa, l’entorn del centre i tota la societat”.
Així doncs, centrant-nos en l’àmbit escolar, és molt importat procurar una bona integració i acollida així com establir vincles afectius amb els nouvinguts per tal de aconseguir un bon aprenentatge de la llengua.
Quina és la finalitat més rellevant? Aconseguir un model de societat obert i més democràtic, respectuós amb els drets de les minories.
D’altre banda, l’article també fa esment al fet de que és necessari potenciar l’aprenentatge de llengües estrangeres, però no únicament donant-li una perspectiva de les classes de llengua sinó que s’ha de ampliar aquesta visió, s’ha de veure com a una futura eina de comunicació, de coneixement cultural, a la vegada que s’intensifica el coneixement de la pròpia llengua.... en definitiva s’ha de veure com a un aprenentatge totalment enriquidor.
Per acabar amb aquesta breu introducció sobre l’aprenentatge d’una llengua també és necessari puntualitzar en el fet de que la llengua, una llengua, és l’eina essencial de comunicació i expressió amb el que ens rodeja, sense aquesta eina no és possible avançar en l’aprenentatge de la vida.
Quins són els nous enfocaments en l’ensenyament de la llengua?
Existeix un document,Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar i avaluar del Consell de l’Europa (2000), que manifesta la necessita d’una comunicació lingüística i una interactuació cultural, d’aquesta manera es promou un major coneixement d’una llengua, que a la vegada provoca un major coneixement d’altres llengües. Si tenim això present, per part dels educadors és necessari prendre una major consciència, observar aquesta diversitat lingüística i cultural i atendre les necessitats que presentin.
Per tal de que això sigui possible és necessari tenir en compte quatre aspectes bàsics:la integració de les llengües, és a dir que totes les llengües que s’aprenen al centre formin part d’un mateix projecte lingüístic compartit per el professorat; aprendre llengua a través del currículum, és a dir donar-li tota la importància a la llengua com a constructora del saber; la intercomprensió entre llengües, és a dir establir unes pautes genèriques per a aquelles llengües que pertanyen a la mateixa família i per últim tenir una consciència lingüística i una obertura a les llengües, és a dir potenciar les capacitats de l’alumne per tal de despertar un interès en ell sobre aspectes lingüístics.
Artur Noguerol
Actualment ens trobem davant una situació interessant i alhora preocupant, tal com indica l’article, ja que existeix una complexitat i diversitat social i això provoca que s’hagi de replantejar l’ensenyament de la llengua.
S’ha creat un nou Pla, anomenat Pla LIC (Pla per a la llengua i la cohesió social) que té com a objectiu general potenciar i consolidar la cohesió social, l’educació intercultural i la llengua catalana en un marc plurilingüe, no obstant, ho fa des de una perspectiva globalitzadora, en un context general.
Quins son els factors que intervenen en aquesta diversitat i complexitat social? Alguns creuen que el tema del bilingüisme i la immigració són els màxims responsables d’aquests canvis, no obstant, el pla LIC amplia aquest plantejament i afegeix factors de caire econòmic, tecnològic i de caràcter relacional.
Així doncs, davant aquest plantejament sorgeixen dues qüestions, d’una banda és necessari prendre consciència de la complexitat actual de la societat, d’altre banda tenir una perspectiva globalitzadora, és a dir: “mirar en conjunt la comunitat educativa, l’entorn del centre i tota la societat”.
Així doncs, centrant-nos en l’àmbit escolar, és molt importat procurar una bona integració i acollida així com establir vincles afectius amb els nouvinguts per tal de aconseguir un bon aprenentatge de la llengua.
Quina és la finalitat més rellevant? Aconseguir un model de societat obert i més democràtic, respectuós amb els drets de les minories.
D’altre banda, l’article també fa esment al fet de que és necessari potenciar l’aprenentatge de llengües estrangeres, però no únicament donant-li una perspectiva de les classes de llengua sinó que s’ha de ampliar aquesta visió, s’ha de veure com a una futura eina de comunicació, de coneixement cultural, a la vegada que s’intensifica el coneixement de la pròpia llengua.... en definitiva s’ha de veure com a un aprenentatge totalment enriquidor.
Per acabar amb aquesta breu introducció sobre l’aprenentatge d’una llengua també és necessari puntualitzar en el fet de que la llengua, una llengua, és l’eina essencial de comunicació i expressió amb el que ens rodeja, sense aquesta eina no és possible avançar en l’aprenentatge de la vida.
Quins són els nous enfocaments en l’ensenyament de la llengua?
Existeix un document,Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar i avaluar del Consell de l’Europa (2000), que manifesta la necessita d’una comunicació lingüística i una interactuació cultural, d’aquesta manera es promou un major coneixement d’una llengua, que a la vegada provoca un major coneixement d’altres llengües. Si tenim això present, per part dels educadors és necessari prendre una major consciència, observar aquesta diversitat lingüística i cultural i atendre les necessitats que presentin.
Per tal de que això sigui possible és necessari tenir en compte quatre aspectes bàsics:la integració de les llengües, és a dir que totes les llengües que s’aprenen al centre formin part d’un mateix projecte lingüístic compartit per el professorat; aprendre llengua a través del currículum, és a dir donar-li tota la importància a la llengua com a constructora del saber; la intercomprensió entre llengües, és a dir establir unes pautes genèriques per a aquelles llengües que pertanyen a la mateixa família i per últim tenir una consciència lingüística i una obertura a les llengües, és a dir potenciar les capacitats de l’alumne per tal de despertar un interès en ell sobre aspectes lingüístics.
miércoles, 13 de abril de 2011
L'acollida
Durant la sessió d'avui hem realitzat un anàlisi constructiu sobre la visita de la Yolanda Bonet, aspectes a destacar:
- Explicació sobre la normalització lingüística dels nouvinguts, es mostra la llengua i la seva cultura.
- Explicació sobre l’aprenentatge de diferents cultures.
- Concloure que gràcies a les entrevistes prèvies es coneixen més als nouvinguts.
- Explicació dels passos que es segueixen abans d’arribar a l’escola i l’esforç que els suposa
- S’ha parlat del caràcter afable de la Yolanda i la actitud d’entrega que va mostrar respecte el tema.
Bé aquests són alguns conceptes que es van tractar i aclarir durant la seva visita.
D’altre banda hem comentat alguns aspectes importants del llibre “L’acollida”. S’ha parlat d’actituds, procediments i conceptes.
En quan a actituds s’han destacat diversos aspectes que son necessaris e imprescindibles per tractar l’acollida, els detallo a continuació:
- Actitud humana intrínseca
- Protocols d’intervenció
- Implicació de tota la comunitat educativa
- Gaudir del tracte amb les persones
- Acceptar als altres tal com són
- Afrontar la diversitat.
D’altre banda hem comentat una frase molt interessant que diu:
“ Un bon professor pot canviar el destí d’una persona”
El llibre la cita com a afirmació, potser seria més aviat una interrogació... es possible, SI, però NO és freqüent. Actualment existeixen molts factors que poden influir e intervenir en la vida de l’infant, l’educació ja no és l’única institució que educa al petit, que l’orienta i el guia. La família, l’entorn, inclús la societat també juga un paper essencial en la vida d’aquest.
- Explicació sobre la normalització lingüística dels nouvinguts, es mostra la llengua i la seva cultura.
- Explicació sobre l’aprenentatge de diferents cultures.
- Concloure que gràcies a les entrevistes prèvies es coneixen més als nouvinguts.
- Explicació dels passos que es segueixen abans d’arribar a l’escola i l’esforç que els suposa
- S’ha parlat del caràcter afable de la Yolanda i la actitud d’entrega que va mostrar respecte el tema.
Bé aquests són alguns conceptes que es van tractar i aclarir durant la seva visita.
D’altre banda hem comentat alguns aspectes importants del llibre “L’acollida”. S’ha parlat d’actituds, procediments i conceptes.
En quan a actituds s’han destacat diversos aspectes que son necessaris e imprescindibles per tractar l’acollida, els detallo a continuació:
- Actitud humana intrínseca
- Protocols d’intervenció
- Implicació de tota la comunitat educativa
- Gaudir del tracte amb les persones
- Acceptar als altres tal com són
- Afrontar la diversitat.
D’altre banda hem comentat una frase molt interessant que diu:
“ Un bon professor pot canviar el destí d’una persona”
El llibre la cita com a afirmació, potser seria més aviat una interrogació... es possible, SI, però NO és freqüent. Actualment existeixen molts factors que poden influir e intervenir en la vida de l’infant, l’educació ja no és l’única institució que educa al petit, que l’orienta i el guia. La família, l’entorn, inclús la societat també juga un paper essencial en la vida d’aquest.
miércoles, 6 de abril de 2011
Visita de Yolanda Bonet
Avui no he pogut assistir a la sessió de la Yolanda Bonet, demano disculpes.
Per la meva part he estat consultant el PALIC, tema sobre el qual feia la xerrada la Yolanda.
Com podem definir el PALIC?
Com a un Plà d'Acolliment Lingüístic i cultural. Conjunt de mesures que la Conselleria d'Educació i Cultura proposa per donar una resposta a la nova situació que suposa l'increment a les aules d'alumnat de procedència estrangera.
He trobat una presentació en Power Point, per part de la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern Balear, que trobo molt interessant per a compartit ja que resum de forma esquemàtica el concepte que tracte el PALIC.
PALIC
Per la meva part he estat consultant el PALIC, tema sobre el qual feia la xerrada la Yolanda.
Com podem definir el PALIC?
Com a un Plà d'Acolliment Lingüístic i cultural. Conjunt de mesures que la Conselleria d'Educació i Cultura proposa per donar una resposta a la nova situació que suposa l'increment a les aules d'alumnat de procedència estrangera.
He trobat una presentació en Power Point, per part de la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern Balear, que trobo molt interessant per a compartit ja que resum de forma esquemàtica el concepte que tracte el PALIC.
PALIC
Diverses activitats
Avui hem iniciat la classe realitzant un anàlisi constructiu sobre la visita d’en Bernat Joan, ens hem agrupat i hem comentat durant uns 20 minuts aquells aspectes més destacables de la sessió, tot seguit hem fet una posada en comú.
El nostre grup ha destacat el fet de fer-nos reflexionar sobre diversos aspectes (per exemple el tema de la societat miemtitzada), d’aclarir-nos algunes qüestions que ens provocaven dubtes (tals com el concepte de “Països Catalans”, conflicte del País Basc, etc.), em fet èmfasi en la seva última proposta de les cinc idees que comento en la darrera publicació, etc.
D’altre banda hem realitzat una breu introducció al llibre de: “L’acollida” Ed.Eumo on s’han llegit alguns fragments d’aquest i, per finalitzar em tractat aspectes diversos del PALIC.
Com definim el terme d’acollida?
Actitud humana respecte als altres (intrínseca al món educatiu). És un concepte bàsic per a l’ensenyament ja que fomenta l’autoestima. Així doncs una persona no aprèn si no es sent acollit.
Quines característiques defineixen aquest terme?
- Actitud humana intrínsecament educativa.
- Igualtat en el domini de les competències instrumentals bàsiques.
- Desenvolupament de pràctiques formatives i informatives per desenvolupar l’autonomia.
- Implicació de tota la comunitat.
Per a finalitzar hem compartit un text de Ben Jelloun , col·laborador regular del diari Le Monde.
Les seves narracions evoquen a una constant reflexió sobre les possibilitats de narrar apropant-se als relats orals i a la poesia.
Visita d'en Bernat Joan
Avui hem pogut conèixer en persona en Bernat Joan, la sessió s’ha tractat d’una manera lleugera i amenitzada, hem pogut resoldre algunes de les qüestions que prèviament havíem el.laborat.
A l’inici de la sessió, en Bernat ens ha efectuat una petita introducció, parlant del concepte d’actituds lingüístiques dins l’ensenyament, que té a veure amb l’educació.
Sebastià Serrano (lingüista català) comenta que de cara a l’aprenentatge un 70% son les actituds (positives) i l’altre 30% restant són les capacitats.
Com a conclusió comenta que: “les persones que volen aprendre alguna cosa, l’aprenen.”(motivació, voluntat d’aprendre).
Ens nombra l’actual sociolingüista europeu viu més importat, en Collins Williams.
D’altre banda tracte la situació sociolingüista complexa que actualment pateix Eivissa.
Fa 50 anys es podia considerar que existia una única llengua (monolingüisme), el fenomen diglòssic estava present (per l’aprenentatge progressiu del castellà), es considerava una illa preturística i preindustrial.
Actualment, no es pot dir que ens trobem davant uns situació de bilingüisme ni de diglòssia, perquè? És cert que predominen dues llengües: el català i el castellà, no obstant, a la vegada, hi ha més de 150.000 àrabs, més de 100.000 bereber, més de 60.000 portuguesos, més de 60.000 romanesos, etc, d’altre banda la illa és considerada totalment turística i estem en un període postindustrial.
Aquest argumentari exposat és el que fa que en Bernat Joan afirmi que la situació actual de l’illa és de gran complexitat.
Una reflexió que ha deixat oberta és: “les coses que es conceptuen com a “naturals”... ho són en realitat? D’on neixen?”
A continuació s’han plantejat diverses qüestions per part dels estudiants tals com:
- La situació actual que presenta l’euskera, llengua no romànica i una de les més antigues d’Europa.
- La problemàtica de la denominació de “Països Catalans”, per què no territoris catalanoparlants?
Explica que es tracta d’una terminologia empleada anys enrere, una invenció de Sr.Benvingut Oliver en 1834. No obstant afegeix que: “La llibertat és molt més important que el català i els Països Catalans”.
Ens ha parlat del CELROM, Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries on es publiques els resultats sobre la tria d’una llengua en la qual es vol estudiar.
No obstant, en Bernat torna a fer una petita reflexió en veu alta que a mi particularment em fa pensar, diu: “A vegades triar és no triar”
Per què diu això? Perquè evidentment, si no coneixes la llengua que voldries triar, no la triaràs.
D’altre banda també pregunta el perquè es parla del català com a una imposició? Perquè el sentim així?
Comenta que al llarg de tot un dia patim milers de imposicions i que, no obstant, casi bé ni ens adonem, les tenim assimilades i acceptades, així doncs, que passa amb el català?
Per a finalitzar la sessió ens proposa un exercici, sota el meu punt de vista molt interessant, diu que exposem 5 idees (pròpies) que creiem que ningú o la majoria no hi estaran d’acord amb aquestes.
Per què creu interessant fer aquest exercici? Perquè diu que actualment ens trobem en un situació “d’acomodació social”, on l’individu manifesta opinions majoritàries i no propies.
Qüestions sociolingüístiques II
Durant la sessió d’avui hem acabat de comentar les qüestions sociolingüístiques del dossier.
Avui hem tractat diversos aspectes tals com: la possibilitat d’inevitabilitat de substitució lingüística, fases que es donen durant aquest procés de substitució, la situació actual en la qual es troben els Països Catalans, hem parlat de Vicent Aracil, que és un sociolingüista valencià que va establir les bases de la sociolingüística als Països Catalans, de Bibiloni, que és un lingüista i professor d’ universitat a les Illes Balears...
D’altre banda, també hem comentat els diversos models lingüístics que actualment tenim a Europa que són tres: el model igualitari, com és el cas de Suïssa ( on totes les llengües són considerades com a pròpies i oficials de l’Estat), el model desigualitari sense reconeixement a la diversitat, com és el cas de Grècia (on només es reconeix una llengua com a pròpia tot i havent-hi diversitat lingüística) i per últim tenim el model desigualitari amb reconeixement a la diversitat, que seria un model intermedi, parlaríem per exemple del cas d’Espanya ( on no reconeixen la plena igualtat legal tot i que reconeixen la diversitat lingüística i cultural).
Fins aleshores no coneixia el terme blaverisme, que és una terminologia la qual s’utilitza per a diferenciar-se d’altres moviments que, igualment s’autoproclamen valencianistes tot i tindre característiques de fons ben diferents.
Què entenem per secessionisme lingüístic? És un dels conceptes també apresos.
És una actitud que vol separar una varietat lingüística de la llengua a la qual pertany normalment, per tal de fer considerar aquesta varietat com una llengua distinta.
Durant la propera sessió podrem tractar tota mena de dubtes amb Bernat Joan, autor d’aquestes qüestions i autor també del llibre “Normalització Lingüística”.
SESSIÓ PROJECTE MUT
"La actuación de Projecte Mut abrirá esta noche en Can Ventosa la cuarta edición del encuentro internacional de literatura Ibiza Port Mediterrani del Llibre, que será inaugurada por la alcaldesa de Vila, Lurdes Costa. En realidad, el encuentro comenzó el jueves pasado con la conferencia del poeta menorquín Ponç Pons en la biblioteca del Museo Arqueológico, reconocido por el Govern como escritor del año 2011 en la Comunitat.
siete poetas presentarán el disco ´Poèsica´ de Projecte Mut: Nora Albert, Carme Balanzat, Iolanda Bonet, Julio Herranz, Antoni Marí, Jean Serra y Pau Sarradel. Primero leerán sus poemas y luego presentarán, en grupo, la versión musical.
El objetivo principal del encuentro es trasladar la cultura a la calle, para lo que se contará con la participación de personas relevantes del mundo de la literatura, como Jorge Eduardo Benavides. Los asistentes a las conferencias podrán escuchar a expertos que analizarán la obra de Jorge Luis Borges y del premio Nobel Mario Vargas Llosa."
Vaig tenir la sort de poder assistir a aquest magnífic esdeveniment, on es combinaven la poesia i la música, on inicialment s’efectuava la lectura d’una de les obres de Jorge Luis Borges i a continuació aquesta era interpretada musicalment per Projecte Mut.
No havia escoltat res d’ells fins aleshores i haig de dir que em van encantar
Adjunto una de les seves peçes musicals que trobo interresssant per a compartir amb vosaltres.
Adjunto una de les seves peçes musicals que trobo interresssant per a compartir amb vosaltres.
martes, 8 de marzo de 2011
Pregunta-Resposta Bernat Joan i Marí
Català normalitzat en un món multilingüe
1- Què suposa la pèrdua d'una llengua?
La pèrdua d'una llengua suposa automàticament la pèrdua d'un element cultural primordial per a tota la Humanitat. Quan es perd una llengua és la humanitat sencera qui en perd un tros de si mateixa.
2- Què suposa l'acceptació o no acceptació de la llengua catalana per parts dels immigrants com a llengua habitual?
Si la majoria de la població immigrant acaba adoptant la llengua catalana com a llengua habitual d'intercanvi lingüístic, el català serà la llengua normal del país en un futur. Si la majoria dels immigrants es decanten per l'espanyol, les possibilitats de plena normalització de la llengua catalana quedaran considerablement minvades.
3- Quins és l'estat actualment on predomina un major percentatge de ciutadans que només són capaços d'expressar-se en una sola llengua?
Hongria
4- Actualment, quina és la llengua de la globalització, la llengua d'intercanvi a nivell universal, la llengua més coneguda del món? Per a què ens ha servit aquesta llengua?
L'anglès.
L'anglès ha servit per superar situacions de dominació lingüística que s'han donat en el passat recent, i per obrir portes en processos de normalització lingüística que han reeixit.
5- La llengua, constitueix un bé públic, i, per tant, no pot ser tractada com si es tractàs d'un simple element privat de consum, així doncs, quin paper juga el poder públic?
Els poders públics han de garantir que la llengua es continuï mantenint amb tota la seva potencialitat, i que continuï constituint un element d'intercomunicació, de construcció del món i de cohesió social, sense entrebancs ni obstacles per al seu desenvolupament.
Alhora, és responsabilitat també dels poders públics que la llengua catalana sigui a l'abast de tota la societat, i que qualsevol catalanoparlant, en qualsevol àmbit, pugui exercir els seus drets lingüístics.
6- De què depèn fonamentalment el grau de normalitat futura de la llengua catalana?
Dependerà fonamentalment de la capacitat que tingui la nostra societat d'incorporar a la comunitat lingüística catalana el gran contingent de població nouvinguda.
7- Quins models de política lingüística tenim a Europa i quines situacions sociolingüístiques es produeixen?
D'una banda tenim el model jacobí, un model de política lingüística tendent a aconseguir que a cada estat s'hi parli només una llengua. Dins d'aquest model tenim una gamma de situacions diferents: des de estats que no amaguen gens ni mica aquest propòsit fins a aquells estats que teòricament defensen la pluralitat però que en realitat fan una política tendent a l'assimilació.
A les antípodes del model jacobí hi trobam el model lingüístic igualitari.
La principal diferència entre el model jacobí i el model igualitari és que, dins el primer grup d'estats, les llengües minoritzades, independentment del fet que estiguin protegides o perseguides, es troben en una situació de precarietat, que no en garanteix el futur. Dins el grup d'estats que compten amb un model igualitari, en canvi, el futur de totes les llengües es troba perfectament garantit.
Així doncs ens trobem amb situacions diverses: tenim llengües plenament normalitzades, llengües minoritàries i algunes llengües que no es troben ni en una situació ni en l'altra, com per exemple el català.
8- Què hem de tenir en compte a l'hora de defensar els nostres drets com a conunitat lingüística
- Ens hem de fixar en aquells que han aconseguit la plena normalitat lingüística.
- Hem de ser coherents amb les nostres reivindicacions.
- La plena oficialitat del català no crearà un efecte dominó.
- L'excepcionalitat crea malentesos.
- La dignificació del català depèn dels dirigents catalanoparlants.
9- Quines són les tres llengües oficials que té Catalunya segons el nou estatut d'autonomia?
- El català, considerat per l'Estatut com a llengua pròpia de Catalunya.
- L'espanyol o castellà
- L'occità o aranès
10- Quin propòsit de formació i de ciutadania té actualment la Unió Europea?
Aconseguir que els ciutadans europeus parlin la seva llengua pròpia i dues llengues més, entre les que es parlen dins els territoris de la Unió.
1- Què suposa la pèrdua d'una llengua?
La pèrdua d'una llengua suposa automàticament la pèrdua d'un element cultural primordial per a tota la Humanitat. Quan es perd una llengua és la humanitat sencera qui en perd un tros de si mateixa.
2- Què suposa l'acceptació o no acceptació de la llengua catalana per parts dels immigrants com a llengua habitual?
Si la majoria de la població immigrant acaba adoptant la llengua catalana com a llengua habitual d'intercanvi lingüístic, el català serà la llengua normal del país en un futur. Si la majoria dels immigrants es decanten per l'espanyol, les possibilitats de plena normalització de la llengua catalana quedaran considerablement minvades.
3- Quins és l'estat actualment on predomina un major percentatge de ciutadans que només són capaços d'expressar-se en una sola llengua?
Hongria
4- Actualment, quina és la llengua de la globalització, la llengua d'intercanvi a nivell universal, la llengua més coneguda del món? Per a què ens ha servit aquesta llengua?
L'anglès.
L'anglès ha servit per superar situacions de dominació lingüística que s'han donat en el passat recent, i per obrir portes en processos de normalització lingüística que han reeixit.
5- La llengua, constitueix un bé públic, i, per tant, no pot ser tractada com si es tractàs d'un simple element privat de consum, així doncs, quin paper juga el poder públic?
Els poders públics han de garantir que la llengua es continuï mantenint amb tota la seva potencialitat, i que continuï constituint un element d'intercomunicació, de construcció del món i de cohesió social, sense entrebancs ni obstacles per al seu desenvolupament.
Alhora, és responsabilitat també dels poders públics que la llengua catalana sigui a l'abast de tota la societat, i que qualsevol catalanoparlant, en qualsevol àmbit, pugui exercir els seus drets lingüístics.
6- De què depèn fonamentalment el grau de normalitat futura de la llengua catalana?
Dependerà fonamentalment de la capacitat que tingui la nostra societat d'incorporar a la comunitat lingüística catalana el gran contingent de població nouvinguda.
7- Quins models de política lingüística tenim a Europa i quines situacions sociolingüístiques es produeixen?
D'una banda tenim el model jacobí, un model de política lingüística tendent a aconseguir que a cada estat s'hi parli només una llengua. Dins d'aquest model tenim una gamma de situacions diferents: des de estats que no amaguen gens ni mica aquest propòsit fins a aquells estats que teòricament defensen la pluralitat però que en realitat fan una política tendent a l'assimilació.
A les antípodes del model jacobí hi trobam el model lingüístic igualitari.
La principal diferència entre el model jacobí i el model igualitari és que, dins el primer grup d'estats, les llengües minoritzades, independentment del fet que estiguin protegides o perseguides, es troben en una situació de precarietat, que no en garanteix el futur. Dins el grup d'estats que compten amb un model igualitari, en canvi, el futur de totes les llengües es troba perfectament garantit.
Així doncs ens trobem amb situacions diverses: tenim llengües plenament normalitzades, llengües minoritàries i algunes llengües que no es troben ni en una situació ni en l'altra, com per exemple el català.
8- Què hem de tenir en compte a l'hora de defensar els nostres drets com a conunitat lingüística
- Ens hem de fixar en aquells que han aconseguit la plena normalitat lingüística.
- Hem de ser coherents amb les nostres reivindicacions.
- La plena oficialitat del català no crearà un efecte dominó.
- L'excepcionalitat crea malentesos.
- La dignificació del català depèn dels dirigents catalanoparlants.
9- Quines són les tres llengües oficials que té Catalunya segons el nou estatut d'autonomia?
- El català, considerat per l'Estatut com a llengua pròpia de Catalunya.
- L'espanyol o castellà
- L'occità o aranès
10- Quin propòsit de formació i de ciutadania té actualment la Unió Europea?
Aconseguir que els ciutadans europeus parlin la seva llengua pròpia i dues llengues més, entre les que es parlen dins els territoris de la Unió.
lunes, 7 de marzo de 2011
Qüestions sociolingüístiques I
Durant aquesta sessió s'ha obert un interessant debat, que espero poguem compartir amb Bernat Joan, sobre la intenció nacionalista de la parla del català als "Països Catalans" que defensa en el seu llibre versus el fet de que pogui arribar a considerar-se com a llengua pròpia també, per exemple el "valencià" o els diferents dialectes parlats a les Illes Balears.
D'altre banda hem comentat el concepte d' interllengua, com a llengua de comunicació internacional, i l'anglès, és actualement la que predomina sobre les diverses llengues del món. Perquè? Inicialment l'expansió es va produir a causa de l'imperialisme britànic, no obstant, la comercialització per tot el món per part de l'imperi va afavorir enorment el contacte d'aquesta llengua sobre un ampli ventall territorial.
La idea de l'esperanto la trobo molt encertada, una interllengua "neutral" que ens servis de punt d'intercomunicació no només dels països europeus, jo l'extrapolaria a tots els països, és a dir a nivell mundial, evitaria la minorització de diverses llengües e inclús la seva pèrdua. Pensar en un model ideal, el qual garantís la intercomunicació entre tots els europeus, el manteniment de totes les llengües i el màxim de democràcia lingüistica és la millor solució fins aleshores que potser s'hagi arribat a plantejar.
Actualment existeix un conflicte lingüístic, i què entenem per conflicte lingüístic? Aquella situació en la qual dues varietats lingüístiques competeixen entre elles i provoquen la invasió o el desplaçament d’una d’elles dels àmbits d’ús de l’altra. Apareixerà quan una llengua forana (dominant expansiva) comença a ocupar els àmbits d’ús i les funcions que li correspondrien ocupar a la llengua pròpia d’una comunitat (dominada minoritzada). La noció de conflicte lingüístic està absolutament lligada a la de substitució lingüística, per assimilació de la cultura dominant, o bé la normalització lingüística i cultural dels grups en desavantatge.
Així doncs, es considera que degut a la castellanització soferta dins l'estat espanyol ( tractat dels Pirineus, Decrets de Nova Planta, dictadures...) la llengua catalana no ha pogut gaudir d'una plena normalitat i per tant, actualment es planteja ocupar de nou tant en àmbits formals e informals la normalització de la llengua o bé la absoluta subtitució de la llengua catalana per l'espanyol, i no podria existir una tercera opció que aconseguís un estat d'equilibir ente ambdues llengues?
Realment hi hauria conflicte si no existis un sentiment nacionalista i exclusiu?
Si acceptem el procés de subtitució lingüística com a un procés natural al qual ens condueix la pròpia història, podem afirmar doncs que hem sofert una castellanització imposada?
No és cert que la subtitució lingüísitca es simptomàtica d'una dominació política? Si el matrimoni entre Isabel I de Castilla i Ferràn II d'Aragó ja va manifestar les primeres intencions, i en l'actualitat la situació és la predominància del castellà, no serà també part de la nostra història com a pais, haver arribat a aquesta situació?
Qüestions sociolingüístiques
Quina diferència hi ha entre un monoligüista i un unilingüista? Què és el bilingüisme unilateral? Minorització o minoritarització? En què consisteix la diglòssia? Quina és la situacíó a Eivissa respecte del bilingüisme?... Aquestes entre d'altres són les preguntes predominants que hem analitzat durant la classe d'avui.
Hem comentat el fet de que podem considerar que un monolingüista és aquell que defensa parlar una única llengua, un unilingüista, es definex com aquell que parla una sola llengua, tot i que penso que ambdues terminologies, actualment, definieixen un únic concepte, el de parlar una única llengua.
D'altre banda, el bilingüisme unilateral o unidereccional, tal i com la seva paraula indica, és aquell que els parlants de la llengua dominada han après i usen, mentre que els parlants de la llengua dominant poden usar, sense problemes la seva llengua exclusivament, la que gaudeix de privilegis, l'única que és considerada realment necessària i imprescindible, això succeeix quan en una societat conviuen dos grups lingüístics diferents.
Parlar de llengües minoritàries suposa un criteri quantitatiu: el nombre de parlants, i per tant implica a la vegada conèixer el número de llengues que actualment tenim.Segons diverses fonts d'informació, actualment al món existeixen unes 6000 llengües, de les quals la majoria tenen un nombre reduït de parlants, per tant, quan considerem una llengua minoritària o majoritària? Quin varem s'emplea per determinar-ho? (Aquesta és una pregunta que li faré a en Bernat Joan).
Llengua minoritzada, en canvi, és aquella que pateix la interposició d’una altra llengua i està immersa en un procés de retrocés en els usos dins de la pròpia comunitat lingüística. Tots els seus parlants es veuen obligats a practicar un bilingüisme unilateral, ja que la llengua pròpia és insuficient per viure-hi.
En el cas concret de Eivissa, existeix un plurilingüisme perquè la totalitat de la població catalanoparlant domina l'espanyol però no tota aquesta totalitat domina el català, per tant, la integració de persones procedentes d'altres àrees lingüístiques es fa en espanyol, podriem establir doncs que existeix una situació de bilingüisme unidireccional, on l'espanyol és la llengua dominant i el català la llengua dominada. Sent així, podriem considerar que existeix una diglòssia interlingüística ja que s'utilitza l'espanyol (llengua A) per a les funcions formals i sobretot d'intercomunicació, mentre que el català queda en un segon ordre (llengua B). Succeix també per expemple en la comunitat suïssa alemanya (llengua A: alemany comú; llengua B: sSuïss-alemany) o les societat àrabs (llengua A: àrab clàssic; llengua B: àrab col.loquial) etc.
No obstant, el terme diglòssia presenta dues vessants, d'una banda pot referir-se a la distribució de registres llingüístics entre àmbits formals i no formals, o bé els àmbits formals poden desenvolupar-se en una llengua i els informals en una altre, en aquest cas la diglòssia predomina en una de les dues llengues.
Suposant aquest segon cas, es possible afirmar que al parlar de diglòssia i de bilingüisme ens referim al mateix concepte i, per tant, tal i com indica en Bernat Joan: "les situacions de bilingüisme social solen ser també casos de bilingüisme diglòssic".
lunes, 21 de febrero de 2011
Conceptes sobre la Llengua
Durant la classe d'avui hem parlat o més bé s'ha plantejat de forma conceptual els diferents temes que es tractaran al llarg d'aquesta assignatura.
De forma general hem visionat la procedència d'una llengua, els elements que la composen, el grup al qual pertany, els diferents punts de vista des dels quals podem estudiar una llengua i l' ús que li donem.
Hem fet un retrocès, i centrant-nos en el cas de la llengua catalana hem realitzat un repàs històric des de els primers textos escrits sorgits durant els segles XII-XIII: un fragment d'una traducció del Forum Iudicum, el codi de lleis visigòtiques i un recull de sermons conegut amb el nom d'Homilies d'Organyà; passant per citar la vida del mallorquí Ramón Llull qui és considerat un dels creadors del català lliterari i un dels primers a fer servir una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, científics i tècnics, a més de textos novel·lístics; fins avançar una mica més en el temps i arribar al segle XV, conegut com el segle d'or, sobretot en quant a la literatura catalana.
També hem realitzat una reflexió sobre la relació que presenta la llengua amb la societat, com pot influenciar la parla segons la procedència geogràfica o variant de la persona (això manté una estreta relació amb el text comentat en la darrera classe) i quan i com es produeix un conflicte llingüístic quan diverses llengues entren en contacte.
Basant-nos en les qüestions sociolingüístiques que ens va proporcionar Helena hem parlat sobre les diferents tipologies que hi ha de bilingüisme, segons l'ús que se li dona hi ha qui considera que s'és parlant de llengua catalana, per exemple, si s'usa habitualment, si s'ha adquirit desde petit inclús si es pensa en aquesta llengua; per contra,hi ha qui considera un catalanoparlant a aquell que és capaç de comunicar-se mínimament amb aquesta llengua.
Personalment penso que les societats no són bilingües, ho són els individus, que poden arribar a parlar tantes llengües com existeixin.
De forma general hem visionat la procedència d'una llengua, els elements que la composen, el grup al qual pertany, els diferents punts de vista des dels quals podem estudiar una llengua i l' ús que li donem.
Hem fet un retrocès, i centrant-nos en el cas de la llengua catalana hem realitzat un repàs històric des de els primers textos escrits sorgits durant els segles XII-XIII: un fragment d'una traducció del Forum Iudicum, el codi de lleis visigòtiques i un recull de sermons conegut amb el nom d'Homilies d'Organyà; passant per citar la vida del mallorquí Ramón Llull qui és considerat un dels creadors del català lliterari i un dels primers a fer servir una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, científics i tècnics, a més de textos novel·lístics; fins avançar una mica més en el temps i arribar al segle XV, conegut com el segle d'or, sobretot en quant a la literatura catalana.
També hem realitzat una reflexió sobre la relació que presenta la llengua amb la societat, com pot influenciar la parla segons la procedència geogràfica o variant de la persona (això manté una estreta relació amb el text comentat en la darrera classe) i quan i com es produeix un conflicte llingüístic quan diverses llengues entren en contacte.
Basant-nos en les qüestions sociolingüístiques que ens va proporcionar Helena hem parlat sobre les diferents tipologies que hi ha de bilingüisme, segons l'ús que se li dona hi ha qui considera que s'és parlant de llengua catalana, per exemple, si s'usa habitualment, si s'ha adquirit desde petit inclús si es pensa en aquesta llengua; per contra,hi ha qui considera un catalanoparlant a aquell que és capaç de comunicar-se mínimament amb aquesta llengua.
Personalment penso que les societats no són bilingües, ho són els individus, que poden arribar a parlar tantes llengües com existeixin.
El nom de la llengua
Quina és la nostra llengua? Eivissa, Institut d'Estudis Eivissencs, 1984
El que reflexa aquest text és que tot i existir variants dialectals, que no són més que variants geogràfiques, el idioma que definex aquestes variants és únic, genèric, pròpi i precís. Referit a l'escrit en concret parla del Català, que neix a Catalunya, d'aquí la seva denominació, però que s'ha estès a diferents zones, amb la seva parla específica i característica. Això pot fer-nos oblidar la procedència o el nom general de la llengua que estem parlant.
Ecolingüistes, Bernat Joan i Marí
Segons Bernat Joan i Marí, cada llengua és una visió del món, per tant si es perd una llengua també perdem aquesta visió del món, una petita part de la humanitat i un tret cultural determinat en una societat.
Ens parla del paper d'un Ecolingüista, nom per a mi desconegut fins aleshores, que vetlla per el manteniment de la diversitat llingüística respectant la biodiversitat sobre la terra.
Conclusió, què he après?
Considero que totes dues lectures són de caràcter reflexiu, potser, llegint els textos trobes coherència en tot el que és diu, però si bé és cert que fins ara no m'havia parat a reflexionar sobre la possible desaparició d'una llengua o sobre el conflicte de la procedència d'una llengua determinada que presenta diferents dialectes segons qui la parla.
Així doncs, és important respectar la diversitat llingüística i mantenir els grans valors socioculturals que ens envolten.
El que reflexa aquest text és que tot i existir variants dialectals, que no són més que variants geogràfiques, el idioma que definex aquestes variants és únic, genèric, pròpi i precís. Referit a l'escrit en concret parla del Català, que neix a Catalunya, d'aquí la seva denominació, però que s'ha estès a diferents zones, amb la seva parla específica i característica. Això pot fer-nos oblidar la procedència o el nom general de la llengua que estem parlant.
Ecolingüistes, Bernat Joan i Marí
Segons Bernat Joan i Marí, cada llengua és una visió del món, per tant si es perd una llengua també perdem aquesta visió del món, una petita part de la humanitat i un tret cultural determinat en una societat.
Ens parla del paper d'un Ecolingüista, nom per a mi desconegut fins aleshores, que vetlla per el manteniment de la diversitat llingüística respectant la biodiversitat sobre la terra.
Conclusió, què he après?
Considero que totes dues lectures són de caràcter reflexiu, potser, llegint els textos trobes coherència en tot el que és diu, però si bé és cert que fins ara no m'havia parat a reflexionar sobre la possible desaparició d'una llengua o sobre el conflicte de la procedència d'una llengua determinada que presenta diferents dialectes segons qui la parla.
Així doncs, és important respectar la diversitat llingüística i mantenir els grans valors socioculturals que ens envolten.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)