GRUP 1: Victoria Cubero, Tanit Blanco, Esther Martínez, Marina Juan R. i MªIsabel Sánchez.
TEMA: La benedicció de Babel
GRUP 2: Vicent Planells, Paula Torres i Vanessa Sayagés
TEMA: Cada llengua és un món
GRUP 3: Laura Fernández, Matilde Ballester i Natalia Torres
TEMA: La llei del silenci
A trets generals: He trobat les presentacions poc dinàmiques. Alguns membres dels grups han donat l'esquena durant l'exposició ja que necessitaven llegir el power point i, en general, ha mancat sintetizar els conceptes a expossar.
D'altre banda, les activitats o jocs proposats han estat interessants, hem après algunes cançons populars de les Illes i hem participat activament en les activitats proposades pels nostres companys.
miércoles, 18 de mayo de 2011
lunes, 2 de mayo de 2011
Comentari de text - Juli Palou i Montesrrat Fons
ACTITUDS DELS DOCENTS DAVANT LES NOVES SITUACIONS ESCOLARS MULTICULTURALS I MULTILINGÜES: QÜESTIONS RECURRENTS
Juli Palou
Monsterrat Fons
Seguint la línia de l’article anterior, la llengua i cultura dels instituts catalans s’ha vist modificada durant els últims anys degut als canvis social, econòmics i demogràfics així doncs és necessari replantejar l’enfocament que fins aleshores existia per tal de poder arribar a tots els infants i fer-los partícips, que es sentin integrats i rodejats d’afecte.
En aquest article ens trobem que gràcies a la interpretació i opinió debatuda de diversos mestres sobre el fet d’integració a les aules de nouvinguts , ha estat possible obtenir opinions basades en experiències dins les aules i per tant certes i properes les quals permeten fer-nos una idea sobre l’actual problemàtica existent.
Així doncs, segons els debats realitzats i l’anàlisi d’aquests sorgeixen algunes qüestions: el fet de saber com mantenir la diferència com a riquesa i com a valor educatiu dins les aules sense que afecti a la llengua i cultura present, és a dir com aconseguir un equilibri? Una de les mestres entrevistades comenta que el temps i la negociació son dos conceptes claus, no obstant, també es cita a Biesta (2006) qui adverteix que no es possible analitzar, descriure i conceptualitzar la diversitat de forma neutral. Apunta que la diversitat i la diferència no son perspectives coincidents per tractar la pluralitat cultural i lingüística. Ja que diversitat és un terme globalitzador a partir del qual es generen variacions culturals i, diferència parteix de la base de que som diferents, així doncs comenta que: “conèixer l’altre no és una condició necessària i suficient per establir-hi una relació”.
Es tracten dos conceptes, considerats extrems, sobre la diferència, els quals dificulten l’acceptació d’aquestes diferències dins les aules, d’una banda la marginació i d’altre l’excés d’innocència, segons algunes mestres, que mantenen una postura central consideren que el que és important és “atendre les maneres de fer de l’altre i, al mateix temps, la necessitat de coordinar-se a nivell de centres educatius.”així com “trobar normes compartides, maneres de fer que siguin enteses per tothom i que siguin respectades”
Una altres qüestió que es planteja és el fet d’atendre els nouvinguts dins o fora de l’aula, en realitat aquest conflicte, que es dona molt sovint i presenta diverses opinions, té difícil solució. Així doncs, davant la discrepància de diversos docents tenim els que son
partidaris de tractar els nouvinguts de manera separada, fora de l’aula ja que consideren que no poden seguir el ritme general, que s’avorreixen i senten que estan perdent el temps, això, per tant, els hi provoca desmotivació. D’altre banda tenim els que consideren que els nouvinguts haurien d’ integrar-se a l’aula de manera permanent, sense agrupar-los com a diferents, sense excloure’ls del grup, i per últim tenim docents que pensen que seria favorable que existís un punt mig, és a dir el fet de que estiguessin fora per aprendre no obstant també a dins, amb l’ajuda dels propis companys, per sentir-se integrats i com a un més.
Finalment es planteja el desequilibri actual entre la llengua catalana i la castellana. S’observa que el català és empleat dins l’aula no obstant, la llengua de comunicació a l’escola és el castellà, perquè? Es valora la hipòtesis de que potser s’ha prestat poca atenció als usos orals i a altres varietats de la llengua en situacions informals.
Com hem comentat arrel de la lectura d’en Joan Bernat, tenim una certa tendència, probablement per prejudicis establerts o també pot venir donat per una qüestió de fer-se entendre, de canviar d’idioma quan un estranger es dirigeix a un catalanoparlant, passant del català al castellà, per tant existeix una certa acomodació al castellà.
D’altre banda s’observa dins les aules que certs nens presenten reticències a l’hora d’expressar la seva llengua d’origen o inclús de parlar sobre aspectes culturals del país de procedència, sembla ser que per a ells, si han sofert unes condicions particulars negatives i la imatge pròpia que tenen no és gaire favorable prefereixen passar desapercebuts i d’aquesta manera no diferenciar-se dels seus companys.
Per tant és molt important, com a docents, mostrar un gran interès, real, per aprendre coses d’altres cultures, involucrar als nens i fer que es sentin agust.
Juli Palou
Monsterrat Fons
Seguint la línia de l’article anterior, la llengua i cultura dels instituts catalans s’ha vist modificada durant els últims anys degut als canvis social, econòmics i demogràfics així doncs és necessari replantejar l’enfocament que fins aleshores existia per tal de poder arribar a tots els infants i fer-los partícips, que es sentin integrats i rodejats d’afecte.
En aquest article ens trobem que gràcies a la interpretació i opinió debatuda de diversos mestres sobre el fet d’integració a les aules de nouvinguts , ha estat possible obtenir opinions basades en experiències dins les aules i per tant certes i properes les quals permeten fer-nos una idea sobre l’actual problemàtica existent.
Així doncs, segons els debats realitzats i l’anàlisi d’aquests sorgeixen algunes qüestions: el fet de saber com mantenir la diferència com a riquesa i com a valor educatiu dins les aules sense que afecti a la llengua i cultura present, és a dir com aconseguir un equilibri? Una de les mestres entrevistades comenta que el temps i la negociació son dos conceptes claus, no obstant, també es cita a Biesta (2006) qui adverteix que no es possible analitzar, descriure i conceptualitzar la diversitat de forma neutral. Apunta que la diversitat i la diferència no son perspectives coincidents per tractar la pluralitat cultural i lingüística. Ja que diversitat és un terme globalitzador a partir del qual es generen variacions culturals i, diferència parteix de la base de que som diferents, així doncs comenta que: “conèixer l’altre no és una condició necessària i suficient per establir-hi una relació”.
Es tracten dos conceptes, considerats extrems, sobre la diferència, els quals dificulten l’acceptació d’aquestes diferències dins les aules, d’una banda la marginació i d’altre l’excés d’innocència, segons algunes mestres, que mantenen una postura central consideren que el que és important és “atendre les maneres de fer de l’altre i, al mateix temps, la necessitat de coordinar-se a nivell de centres educatius.”així com “trobar normes compartides, maneres de fer que siguin enteses per tothom i que siguin respectades”
Una altres qüestió que es planteja és el fet d’atendre els nouvinguts dins o fora de l’aula, en realitat aquest conflicte, que es dona molt sovint i presenta diverses opinions, té difícil solució. Així doncs, davant la discrepància de diversos docents tenim els que son
partidaris de tractar els nouvinguts de manera separada, fora de l’aula ja que consideren que no poden seguir el ritme general, que s’avorreixen i senten que estan perdent el temps, això, per tant, els hi provoca desmotivació. D’altre banda tenim els que consideren que els nouvinguts haurien d’ integrar-se a l’aula de manera permanent, sense agrupar-los com a diferents, sense excloure’ls del grup, i per últim tenim docents que pensen que seria favorable que existís un punt mig, és a dir el fet de que estiguessin fora per aprendre no obstant també a dins, amb l’ajuda dels propis companys, per sentir-se integrats i com a un més.
Finalment es planteja el desequilibri actual entre la llengua catalana i la castellana. S’observa que el català és empleat dins l’aula no obstant, la llengua de comunicació a l’escola és el castellà, perquè? Es valora la hipòtesis de que potser s’ha prestat poca atenció als usos orals i a altres varietats de la llengua en situacions informals.
Com hem comentat arrel de la lectura d’en Joan Bernat, tenim una certa tendència, probablement per prejudicis establerts o també pot venir donat per una qüestió de fer-se entendre, de canviar d’idioma quan un estranger es dirigeix a un catalanoparlant, passant del català al castellà, per tant existeix una certa acomodació al castellà.
D’altre banda s’observa dins les aules que certs nens presenten reticències a l’hora d’expressar la seva llengua d’origen o inclús de parlar sobre aspectes culturals del país de procedència, sembla ser que per a ells, si han sofert unes condicions particulars negatives i la imatge pròpia que tenen no és gaire favorable prefereixen passar desapercebuts i d’aquesta manera no diferenciar-se dels seus companys.
Per tant és molt important, com a docents, mostrar un gran interès, real, per aprendre coses d’altres cultures, involucrar als nens i fer que es sentin agust.
Comentari de text - Artur Noguerol -
ENSENYAR LLENGUA EN UNA SOCIETAT MULTILINGÜE
Artur Noguerol
Actualment ens trobem davant una situació interessant i alhora preocupant, tal com indica l’article, ja que existeix una complexitat i diversitat social i això provoca que s’hagi de replantejar l’ensenyament de la llengua.
S’ha creat un nou Pla, anomenat Pla LIC (Pla per a la llengua i la cohesió social) que té com a objectiu general potenciar i consolidar la cohesió social, l’educació intercultural i la llengua catalana en un marc plurilingüe, no obstant, ho fa des de una perspectiva globalitzadora, en un context general.
Quins son els factors que intervenen en aquesta diversitat i complexitat social? Alguns creuen que el tema del bilingüisme i la immigració són els màxims responsables d’aquests canvis, no obstant, el pla LIC amplia aquest plantejament i afegeix factors de caire econòmic, tecnològic i de caràcter relacional.
Així doncs, davant aquest plantejament sorgeixen dues qüestions, d’una banda és necessari prendre consciència de la complexitat actual de la societat, d’altre banda tenir una perspectiva globalitzadora, és a dir: “mirar en conjunt la comunitat educativa, l’entorn del centre i tota la societat”.
Així doncs, centrant-nos en l’àmbit escolar, és molt importat procurar una bona integració i acollida així com establir vincles afectius amb els nouvinguts per tal de aconseguir un bon aprenentatge de la llengua.
Quina és la finalitat més rellevant? Aconseguir un model de societat obert i més democràtic, respectuós amb els drets de les minories.
D’altre banda, l’article també fa esment al fet de que és necessari potenciar l’aprenentatge de llengües estrangeres, però no únicament donant-li una perspectiva de les classes de llengua sinó que s’ha de ampliar aquesta visió, s’ha de veure com a una futura eina de comunicació, de coneixement cultural, a la vegada que s’intensifica el coneixement de la pròpia llengua.... en definitiva s’ha de veure com a un aprenentatge totalment enriquidor.
Per acabar amb aquesta breu introducció sobre l’aprenentatge d’una llengua també és necessari puntualitzar en el fet de que la llengua, una llengua, és l’eina essencial de comunicació i expressió amb el que ens rodeja, sense aquesta eina no és possible avançar en l’aprenentatge de la vida.
Quins són els nous enfocaments en l’ensenyament de la llengua?
Existeix un document,Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar i avaluar del Consell de l’Europa (2000), que manifesta la necessita d’una comunicació lingüística i una interactuació cultural, d’aquesta manera es promou un major coneixement d’una llengua, que a la vegada provoca un major coneixement d’altres llengües. Si tenim això present, per part dels educadors és necessari prendre una major consciència, observar aquesta diversitat lingüística i cultural i atendre les necessitats que presentin.
Per tal de que això sigui possible és necessari tenir en compte quatre aspectes bàsics:la integració de les llengües, és a dir que totes les llengües que s’aprenen al centre formin part d’un mateix projecte lingüístic compartit per el professorat; aprendre llengua a través del currículum, és a dir donar-li tota la importància a la llengua com a constructora del saber; la intercomprensió entre llengües, és a dir establir unes pautes genèriques per a aquelles llengües que pertanyen a la mateixa família i per últim tenir una consciència lingüística i una obertura a les llengües, és a dir potenciar les capacitats de l’alumne per tal de despertar un interès en ell sobre aspectes lingüístics.
Artur Noguerol
Actualment ens trobem davant una situació interessant i alhora preocupant, tal com indica l’article, ja que existeix una complexitat i diversitat social i això provoca que s’hagi de replantejar l’ensenyament de la llengua.
S’ha creat un nou Pla, anomenat Pla LIC (Pla per a la llengua i la cohesió social) que té com a objectiu general potenciar i consolidar la cohesió social, l’educació intercultural i la llengua catalana en un marc plurilingüe, no obstant, ho fa des de una perspectiva globalitzadora, en un context general.
Quins son els factors que intervenen en aquesta diversitat i complexitat social? Alguns creuen que el tema del bilingüisme i la immigració són els màxims responsables d’aquests canvis, no obstant, el pla LIC amplia aquest plantejament i afegeix factors de caire econòmic, tecnològic i de caràcter relacional.
Així doncs, davant aquest plantejament sorgeixen dues qüestions, d’una banda és necessari prendre consciència de la complexitat actual de la societat, d’altre banda tenir una perspectiva globalitzadora, és a dir: “mirar en conjunt la comunitat educativa, l’entorn del centre i tota la societat”.
Així doncs, centrant-nos en l’àmbit escolar, és molt importat procurar una bona integració i acollida així com establir vincles afectius amb els nouvinguts per tal de aconseguir un bon aprenentatge de la llengua.
Quina és la finalitat més rellevant? Aconseguir un model de societat obert i més democràtic, respectuós amb els drets de les minories.
D’altre banda, l’article també fa esment al fet de que és necessari potenciar l’aprenentatge de llengües estrangeres, però no únicament donant-li una perspectiva de les classes de llengua sinó que s’ha de ampliar aquesta visió, s’ha de veure com a una futura eina de comunicació, de coneixement cultural, a la vegada que s’intensifica el coneixement de la pròpia llengua.... en definitiva s’ha de veure com a un aprenentatge totalment enriquidor.
Per acabar amb aquesta breu introducció sobre l’aprenentatge d’una llengua també és necessari puntualitzar en el fet de que la llengua, una llengua, és l’eina essencial de comunicació i expressió amb el que ens rodeja, sense aquesta eina no és possible avançar en l’aprenentatge de la vida.
Quins són els nous enfocaments en l’ensenyament de la llengua?
Existeix un document,Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar i avaluar del Consell de l’Europa (2000), que manifesta la necessita d’una comunicació lingüística i una interactuació cultural, d’aquesta manera es promou un major coneixement d’una llengua, que a la vegada provoca un major coneixement d’altres llengües. Si tenim això present, per part dels educadors és necessari prendre una major consciència, observar aquesta diversitat lingüística i cultural i atendre les necessitats que presentin.
Per tal de que això sigui possible és necessari tenir en compte quatre aspectes bàsics:la integració de les llengües, és a dir que totes les llengües que s’aprenen al centre formin part d’un mateix projecte lingüístic compartit per el professorat; aprendre llengua a través del currículum, és a dir donar-li tota la importància a la llengua com a constructora del saber; la intercomprensió entre llengües, és a dir establir unes pautes genèriques per a aquelles llengües que pertanyen a la mateixa família i per últim tenir una consciència lingüística i una obertura a les llengües, és a dir potenciar les capacitats de l’alumne per tal de despertar un interès en ell sobre aspectes lingüístics.
miércoles, 13 de abril de 2011
L'acollida
Durant la sessió d'avui hem realitzat un anàlisi constructiu sobre la visita de la Yolanda Bonet, aspectes a destacar:
- Explicació sobre la normalització lingüística dels nouvinguts, es mostra la llengua i la seva cultura.
- Explicació sobre l’aprenentatge de diferents cultures.
- Concloure que gràcies a les entrevistes prèvies es coneixen més als nouvinguts.
- Explicació dels passos que es segueixen abans d’arribar a l’escola i l’esforç que els suposa
- S’ha parlat del caràcter afable de la Yolanda i la actitud d’entrega que va mostrar respecte el tema.
Bé aquests són alguns conceptes que es van tractar i aclarir durant la seva visita.
D’altre banda hem comentat alguns aspectes importants del llibre “L’acollida”. S’ha parlat d’actituds, procediments i conceptes.
En quan a actituds s’han destacat diversos aspectes que son necessaris e imprescindibles per tractar l’acollida, els detallo a continuació:
- Actitud humana intrínseca
- Protocols d’intervenció
- Implicació de tota la comunitat educativa
- Gaudir del tracte amb les persones
- Acceptar als altres tal com són
- Afrontar la diversitat.
D’altre banda hem comentat una frase molt interessant que diu:
“ Un bon professor pot canviar el destí d’una persona”
El llibre la cita com a afirmació, potser seria més aviat una interrogació... es possible, SI, però NO és freqüent. Actualment existeixen molts factors que poden influir e intervenir en la vida de l’infant, l’educació ja no és l’única institució que educa al petit, que l’orienta i el guia. La família, l’entorn, inclús la societat també juga un paper essencial en la vida d’aquest.
- Explicació sobre la normalització lingüística dels nouvinguts, es mostra la llengua i la seva cultura.
- Explicació sobre l’aprenentatge de diferents cultures.
- Concloure que gràcies a les entrevistes prèvies es coneixen més als nouvinguts.
- Explicació dels passos que es segueixen abans d’arribar a l’escola i l’esforç que els suposa
- S’ha parlat del caràcter afable de la Yolanda i la actitud d’entrega que va mostrar respecte el tema.
Bé aquests són alguns conceptes que es van tractar i aclarir durant la seva visita.
D’altre banda hem comentat alguns aspectes importants del llibre “L’acollida”. S’ha parlat d’actituds, procediments i conceptes.
En quan a actituds s’han destacat diversos aspectes que son necessaris e imprescindibles per tractar l’acollida, els detallo a continuació:
- Actitud humana intrínseca
- Protocols d’intervenció
- Implicació de tota la comunitat educativa
- Gaudir del tracte amb les persones
- Acceptar als altres tal com són
- Afrontar la diversitat.
D’altre banda hem comentat una frase molt interessant que diu:
“ Un bon professor pot canviar el destí d’una persona”
El llibre la cita com a afirmació, potser seria més aviat una interrogació... es possible, SI, però NO és freqüent. Actualment existeixen molts factors que poden influir e intervenir en la vida de l’infant, l’educació ja no és l’única institució que educa al petit, que l’orienta i el guia. La família, l’entorn, inclús la societat també juga un paper essencial en la vida d’aquest.
miércoles, 6 de abril de 2011
Visita de Yolanda Bonet
Avui no he pogut assistir a la sessió de la Yolanda Bonet, demano disculpes.
Per la meva part he estat consultant el PALIC, tema sobre el qual feia la xerrada la Yolanda.
Com podem definir el PALIC?
Com a un Plà d'Acolliment Lingüístic i cultural. Conjunt de mesures que la Conselleria d'Educació i Cultura proposa per donar una resposta a la nova situació que suposa l'increment a les aules d'alumnat de procedència estrangera.
He trobat una presentació en Power Point, per part de la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern Balear, que trobo molt interessant per a compartit ja que resum de forma esquemàtica el concepte que tracte el PALIC.
PALIC
Per la meva part he estat consultant el PALIC, tema sobre el qual feia la xerrada la Yolanda.
Com podem definir el PALIC?
Com a un Plà d'Acolliment Lingüístic i cultural. Conjunt de mesures que la Conselleria d'Educació i Cultura proposa per donar una resposta a la nova situació que suposa l'increment a les aules d'alumnat de procedència estrangera.
He trobat una presentació en Power Point, per part de la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern Balear, que trobo molt interessant per a compartit ja que resum de forma esquemàtica el concepte que tracte el PALIC.
PALIC
Diverses activitats
Avui hem iniciat la classe realitzant un anàlisi constructiu sobre la visita d’en Bernat Joan, ens hem agrupat i hem comentat durant uns 20 minuts aquells aspectes més destacables de la sessió, tot seguit hem fet una posada en comú.
El nostre grup ha destacat el fet de fer-nos reflexionar sobre diversos aspectes (per exemple el tema de la societat miemtitzada), d’aclarir-nos algunes qüestions que ens provocaven dubtes (tals com el concepte de “Països Catalans”, conflicte del País Basc, etc.), em fet èmfasi en la seva última proposta de les cinc idees que comento en la darrera publicació, etc.
D’altre banda hem realitzat una breu introducció al llibre de: “L’acollida” Ed.Eumo on s’han llegit alguns fragments d’aquest i, per finalitzar em tractat aspectes diversos del PALIC.
Com definim el terme d’acollida?
Actitud humana respecte als altres (intrínseca al món educatiu). És un concepte bàsic per a l’ensenyament ja que fomenta l’autoestima. Així doncs una persona no aprèn si no es sent acollit.
Quines característiques defineixen aquest terme?
- Actitud humana intrínsecament educativa.
- Igualtat en el domini de les competències instrumentals bàsiques.
- Desenvolupament de pràctiques formatives i informatives per desenvolupar l’autonomia.
- Implicació de tota la comunitat.
Per a finalitzar hem compartit un text de Ben Jelloun , col·laborador regular del diari Le Monde.
Les seves narracions evoquen a una constant reflexió sobre les possibilitats de narrar apropant-se als relats orals i a la poesia.
Visita d'en Bernat Joan
Avui hem pogut conèixer en persona en Bernat Joan, la sessió s’ha tractat d’una manera lleugera i amenitzada, hem pogut resoldre algunes de les qüestions que prèviament havíem el.laborat.
A l’inici de la sessió, en Bernat ens ha efectuat una petita introducció, parlant del concepte d’actituds lingüístiques dins l’ensenyament, que té a veure amb l’educació.
Sebastià Serrano (lingüista català) comenta que de cara a l’aprenentatge un 70% son les actituds (positives) i l’altre 30% restant són les capacitats.
Com a conclusió comenta que: “les persones que volen aprendre alguna cosa, l’aprenen.”(motivació, voluntat d’aprendre).
Ens nombra l’actual sociolingüista europeu viu més importat, en Collins Williams.
D’altre banda tracte la situació sociolingüista complexa que actualment pateix Eivissa.
Fa 50 anys es podia considerar que existia una única llengua (monolingüisme), el fenomen diglòssic estava present (per l’aprenentatge progressiu del castellà), es considerava una illa preturística i preindustrial.
Actualment, no es pot dir que ens trobem davant uns situació de bilingüisme ni de diglòssia, perquè? És cert que predominen dues llengües: el català i el castellà, no obstant, a la vegada, hi ha més de 150.000 àrabs, més de 100.000 bereber, més de 60.000 portuguesos, més de 60.000 romanesos, etc, d’altre banda la illa és considerada totalment turística i estem en un període postindustrial.
Aquest argumentari exposat és el que fa que en Bernat Joan afirmi que la situació actual de l’illa és de gran complexitat.
Una reflexió que ha deixat oberta és: “les coses que es conceptuen com a “naturals”... ho són en realitat? D’on neixen?”
A continuació s’han plantejat diverses qüestions per part dels estudiants tals com:
- La situació actual que presenta l’euskera, llengua no romànica i una de les més antigues d’Europa.
- La problemàtica de la denominació de “Països Catalans”, per què no territoris catalanoparlants?
Explica que es tracta d’una terminologia empleada anys enrere, una invenció de Sr.Benvingut Oliver en 1834. No obstant afegeix que: “La llibertat és molt més important que el català i els Països Catalans”.
Ens ha parlat del CELROM, Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries on es publiques els resultats sobre la tria d’una llengua en la qual es vol estudiar.
No obstant, en Bernat torna a fer una petita reflexió en veu alta que a mi particularment em fa pensar, diu: “A vegades triar és no triar”
Per què diu això? Perquè evidentment, si no coneixes la llengua que voldries triar, no la triaràs.
D’altre banda també pregunta el perquè es parla del català com a una imposició? Perquè el sentim així?
Comenta que al llarg de tot un dia patim milers de imposicions i que, no obstant, casi bé ni ens adonem, les tenim assimilades i acceptades, així doncs, que passa amb el català?
Per a finalitzar la sessió ens proposa un exercici, sota el meu punt de vista molt interessant, diu que exposem 5 idees (pròpies) que creiem que ningú o la majoria no hi estaran d’acord amb aquestes.
Per què creu interessant fer aquest exercici? Perquè diu que actualment ens trobem en un situació “d’acomodació social”, on l’individu manifesta opinions majoritàries i no propies.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)