Qüestions sociolingüístiques II

Durant la sessió d’avui hem acabat de comentar les qüestions sociolingüístiques del dossier.

Avui hem tractat diversos aspectes tals com: la possibilitat d’inevitabilitat de substitució lingüística, fases que es donen durant aquest procés de substitució, la situació actual en la qual es troben els Països Catalans, hem parlat de Vicent Aracil, que és un sociolingüista valencià que va establir les bases de la sociolingüística als Països Catalans, de Bibiloni, que és un lingüista i professor d’ universitat a les Illes Balears...

D’altre banda, també hem comentat els diversos models lingüístics que actualment tenim a Europa que són tres: el model igualitari, com és el cas de Suïssa ( on totes les llengües són considerades com a pròpies i oficials de l’Estat), el model desigualitari sense reconeixement a la diversitat, com és el cas de Grècia (on només es reconeix una llengua com a pròpia tot i havent-hi diversitat lingüística) i per últim tenim el model desigualitari amb reconeixement a la diversitat, que seria un model intermedi, parlaríem per exemple del cas d’Espanya ( on no reconeixen la plena igualtat legal tot i que reconeixen la diversitat lingüística i cultural).

Fins aleshores no coneixia el terme blaverisme, que és una terminologia la qual s’utilitza per a diferenciar-se d’altres moviments que, igualment s’autoproclamen valencianistes tot i tindre característiques de fons ben diferents.

Què entenem per secessionisme lingüístic? És un dels conceptes també apresos.

És una actitud que vol separar una varietat lingüística de la llengua a la qual pertany normalment, per tal de fer considerar aquesta varietat com una llengua distinta.

Durant la propera sessió podrem tractar tota mena de dubtes amb Bernat Joan, autor d’aquestes qüestions i autor també del llibre “Normalització Lingüística”.