Visita d'en Bernat Joan

Avui hem pogut conèixer en persona en Bernat Joan, la sessió s’ha tractat d’una manera lleugera i amenitzada, hem pogut resoldre algunes de les qüestions que prèviament havíem el.laborat.

A l’inici de la sessió, en Bernat ens ha efectuat una petita introducció, parlant del concepte d’actituds lingüístiques dins l’ensenyament, que té a veure amb l’educació.

Sebastià Serrano (lingüista català) comenta que de cara a l’aprenentatge un 70% son les actituds (positives) i l’altre 30% restant són les capacitats.

Com a conclusió comenta que: “les persones que volen aprendre alguna cosa, l’aprenen.”(motivació, voluntat d’aprendre).

Ens nombra l’actual sociolingüista europeu viu més importat, en Collins Williams.

D’altre banda tracte la situació sociolingüista complexa que actualment pateix Eivissa.

Fa 50 anys es podia considerar que existia una única llengua (monolingüisme), el fenomen diglòssic estava present (per l’aprenentatge progressiu del castellà), es considerava una illa preturística i preindustrial.

Actualment, no es pot dir que ens trobem davant uns situació de bilingüisme ni de diglòssia, perquè? És cert que predominen dues llengües: el català i el castellà, no obstant, a la vegada, hi ha més de 150.000 àrabs, més de 100.000 bereber, més de 60.000 portuguesos, més de 60.000 romanesos, etc, d’altre banda la illa és considerada totalment turística i estem en un període postindustrial.

Aquest argumentari exposat és el que fa que en Bernat Joan afirmi que la situació actual de l’illa és de gran complexitat.

Una reflexió que ha deixat oberta és: “les coses que es conceptuen com a “naturals”... ho són en realitat? D’on neixen?”

A continuació s’han plantejat diverses qüestions per part dels estudiants tals com:

- La situació actual que presenta l’euskera, llengua no romànica i una de les més antigues d’Europa.

- La problemàtica de la denominació de “Països Catalans”, per què no territoris catalanoparlants?

Explica que es tracta d’una terminologia empleada anys enrere, una invenció de Sr.Benvingut Oliver en 1834. No obstant afegeix que: “La llibertat és molt més important que el català i els Països Catalans”.

Ens ha parlat del CELROM, Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries on es publiques els resultats sobre la tria d’una llengua en la qual es vol estudiar.

No obstant, en Bernat torna a fer una petita reflexió en veu alta que a mi particularment em fa pensar, diu: “A vegades triar és no triar”

Per què diu això? Perquè evidentment, si no coneixes la llengua que voldries triar, no la triaràs.

D’altre banda també pregunta el perquè es parla del català com a una imposició? Perquè el sentim així?

Comenta que al llarg de tot un dia patim milers de imposicions i que, no obstant, casi bé ni ens adonem, les tenim assimilades i acceptades, així doncs, que passa amb el català?

Per a finalitzar la sessió ens proposa un exercici, sota el meu punt de vista molt interessant, diu que exposem 5 idees (pròpies) que creiem que ningú o la majoria no hi estaran d’acord amb aquestes.

Per què creu interessant fer aquest exercici? Perquè diu que actualment ens trobem en un situació “d’acomodació social”, on l’individu manifesta opinions majoritàries i no propies.