Comentari de text - Juli Palou i Montesrrat Fons

ACTITUDS DELS DOCENTS DAVANT LES NOVES SITUACIONS ESCOLARS MULTICULTURALS I MULTILINGÜES: QÜESTIONS RECURRENTS

Juli Palou
Monsterrat Fons


Seguint la línia de l’article anterior, la llengua i cultura dels instituts catalans s’ha vist modificada durant els últims anys degut als canvis social, econòmics i demogràfics així doncs és necessari replantejar l’enfocament que fins aleshores existia per tal de poder arribar a tots els infants i fer-los partícips, que es sentin integrats i rodejats d’afecte.
En aquest article ens trobem que gràcies a la interpretació i opinió debatuda de diversos mestres sobre el fet d’integració a les aules de nouvinguts , ha estat possible obtenir opinions basades en experiències dins les aules i per tant certes i properes les quals permeten fer-nos una idea sobre l’actual problemàtica existent.

Així doncs, segons els debats realitzats i l’anàlisi d’aquests sorgeixen algunes qüestions: el fet de saber com mantenir la diferència com a riquesa i com a valor educatiu dins les aules sense que afecti a la llengua i cultura present, és a dir com aconseguir un equilibri? Una de les mestres entrevistades comenta que el temps i la negociació son dos conceptes claus, no obstant, també es cita a Biesta (2006) qui adverteix que no es possible analitzar, descriure i conceptualitzar la diversitat de forma neutral. Apunta que la diversitat i la diferència no son perspectives coincidents per tractar la pluralitat cultural i lingüística. Ja que diversitat és un terme globalitzador a partir del qual es generen variacions culturals i, diferència parteix de la base de que som diferents, així doncs comenta que: “conèixer l’altre no és una condició necessària i suficient per establir-hi una relació”.
Es tracten dos conceptes, considerats extrems, sobre la diferència, els quals dificulten l’acceptació d’aquestes diferències dins les aules, d’una banda la marginació i d’altre l’excés d’innocència, segons algunes mestres, que mantenen una postura central consideren que el que és important és “atendre les maneres de fer de l’altre i, al mateix temps, la necessitat de coordinar-se a nivell de centres educatius.”així com “trobar normes compartides, maneres de fer que siguin enteses per tothom i que siguin respectades”

Una altres qüestió que es planteja és el fet d’atendre els nouvinguts dins o fora de l’aula, en realitat aquest conflicte, que es dona molt sovint i presenta diverses opinions, té difícil solució. Així doncs, davant la discrepància de diversos docents tenim els que son
partidaris de tractar els nouvinguts de manera separada, fora de l’aula ja que consideren que no poden seguir el ritme general, que s’avorreixen i senten que estan perdent el temps, això, per tant, els hi provoca desmotivació. D’altre banda tenim els que consideren que els nouvinguts haurien d’ integrar-se a l’aula de manera permanent, sense agrupar-los com a diferents, sense excloure’ls del grup, i per últim tenim docents que pensen que seria favorable que existís un punt mig, és a dir el fet de que estiguessin fora per aprendre no obstant també a dins, amb l’ajuda dels propis companys, per sentir-se integrats i com a un més.


Finalment es planteja el desequilibri actual entre la llengua catalana i la castellana. S’observa que el català és empleat dins l’aula no obstant, la llengua de comunicació a l’escola és el castellà, perquè? Es valora la hipòtesis de que potser s’ha prestat poca atenció als usos orals i a altres varietats de la llengua en situacions informals.
Com hem comentat arrel de la lectura d’en Joan Bernat, tenim una certa tendència, probablement per prejudicis establerts o també pot venir donat per una qüestió de fer-se entendre, de canviar d’idioma quan un estranger es dirigeix a un catalanoparlant, passant del català al castellà, per tant existeix una certa acomodació al castellà.
D’altre banda s’observa dins les aules que certs nens presenten reticències a l’hora d’expressar la seva llengua d’origen o inclús de parlar sobre aspectes culturals del país de procedència, sembla ser que per a ells, si han sofert unes condicions particulars negatives i la imatge pròpia que tenen no és gaire favorable prefereixen passar desapercebuts i d’aquesta manera no diferenciar-se dels seus companys.
Per tant és molt important, com a docents, mostrar un gran interès, real, per aprendre coses d’altres cultures, involucrar als nens i fer que es sentin agust.