Pregunta-Resposta Bernat Joan i Marí

Català normalitzat en un món multilingüe

1- Què suposa la pèrdua d'una llengua?
La pèrdua d'una llengua suposa automàticament la pèrdua d'un element cultural primordial per a tota la Humanitat. Quan es perd una llengua és la humanitat sencera qui en perd un tros de si mateixa.

2- Què suposa l'acceptació o no acceptació de la llengua catalana per parts dels immigrants com a llengua habitual?
Si la majoria de la població immigrant acaba adoptant la llengua catalana com a llengua habitual d'intercanvi lingüístic, el català serà la llengua normal del país en un futur. Si la majoria dels immigrants es decanten per l'espanyol, les possibilitats de plena normalització de la llengua catalana quedaran considerablement minvades.

3- Quins és l'estat actualment on predomina un major percentatge de ciutadans que només són capaços d'expressar-se en una sola llengua?
Hongria

4- Actualment, quina és la llengua de la globalització, la llengua d'intercanvi a nivell universal, la llengua més coneguda del món? Per a què ens ha servit aquesta llengua?
L'anglès.
L'anglès ha servit per superar situacions de dominació lingüística que s'han donat en el passat recent, i per obrir portes en processos de normalització lingüística que han reeixit.

5- La llengua, constitueix un bé públic, i, per tant, no pot ser tractada com si es tractàs d'un simple element privat de consum, així doncs, quin paper juga el poder públic?
Els poders públics han de garantir que la llengua es continuï mantenint amb tota la seva potencialitat, i que continuï constituint un element d'intercomunicació, de construcció del món i de cohesió social, sense entrebancs ni obstacles per al seu desenvolupament.
Alhora, és responsabilitat també dels poders públics que la llengua catalana sigui a l'abast de tota la societat, i que qualsevol catalanoparlant, en qualsevol àmbit, pugui exercir els seus drets lingüístics.

6- De què depèn fonamentalment el grau de normalitat futura de la llengua catalana?
Dependerà fonamentalment de la capacitat que tingui la nostra societat d'incorporar a la comunitat lingüística catalana el gran contingent de població nouvinguda.

7- Quins models de política lingüística tenim a Europa i quines situacions sociolingüístiques es produeixen?
D'una banda tenim el model jacobí, un model de política lingüística tendent a aconseguir que a cada estat s'hi parli només una llengua. Dins d'aquest model tenim una gamma de situacions diferents: des de estats que no amaguen gens ni mica aquest propòsit fins a aquells estats que teòricament defensen la pluralitat però que en realitat fan una política tendent a l'assimilació.
A les antípodes del model jacobí hi trobam el model lingüístic igualitari.
La principal diferència entre el model jacobí i el model igualitari és que, dins el primer grup d'estats, les llengües minoritzades, independentment del fet que estiguin protegides o perseguides, es troben en una situació de precarietat, que no en garanteix el futur. Dins el grup d'estats que compten amb un model igualitari, en canvi, el futur de totes les llengües es troba perfectament garantit.
Així doncs ens trobem amb situacions diverses: tenim llengües plenament normalitzades, llengües minoritàries i algunes llengües que no es troben ni en una situació ni en l'altra, com per exemple el català.

8- Què hem de tenir en compte a l'hora de defensar els nostres drets com a conunitat lingüística
- Ens hem de fixar en aquells que han aconseguit la plena normalitat lingüística.
- Hem de ser coherents amb les nostres reivindicacions.
- La plena oficialitat del català no crearà un efecte dominó.
- L'excepcionalitat crea malentesos.
- La dignificació del català depèn dels dirigents catalanoparlants.

9- Quines són les tres llengües oficials que té Catalunya segons el nou estatut d'autonomia?
- El català, considerat per l'Estatut com a llengua pròpia de Catalunya.
- L'espanyol o castellà
- L'occità o aranès

10- Quin propòsit de formació i de ciutadania té actualment la Unió Europea?
Aconseguir que els ciutadans europeus parlin la seva llengua pròpia i dues llengues més, entre les que es parlen dins els territoris de la Unió.